Vista general de Florència
A la Piazza Santa Croce, molt satisfets i cansats, després d'acabar la marató!
diumenge, 27 de novembre del 2011
Marató de Florència 27-11-11
Avui hem aconseguit un dels objectius de l'any! Baixar de les 3 hores en marató! I ha sigut a Florència, una ciutat amb un passat històric imponent i un recorregut ideal per poder rodar a ritmes alts!
Arribant a la meta!
diumenge, 28 d’agost del 2011
Vacances per Chamonix + UTMB
La boira ens va tapar la vista del Montblanc, des de l'Aguille du Midi!
El Dru, majestuós!
El Kilian, arribant a Chamonix, guanyador de l'UTMB'11! Quina màkina!
dimecres, 3 d’agost del 2011
Marató de l'Aneto
Em vaig apuntar a aquesta aventura poc després de tornar de la Via de la Plata, a principis de Juny. Els dos Xavis, el Bigordà i l'Aloy, ja estaven apuntats i em van estar animant a que jo també ho fes. I com que a mi no em costa gaire animar-me, només la lesió a les costelles em va fer dubtar unes setmanes, ja em tens cap a Benasc l'ultim cap de setmana de juliol.
A poc menys de les 2 del migdia del dissabte 30, ja estàvem preparats darrera la ratlla de sortida. Com que no havia preparat la marató específicament, l'objectiu de la cursa era disfrutar, en la mesura que fos possible, i no patir massa!
Així que em col·loco al mig del grup i surto amb tranquil·litat. Veig davant meu, sortint de Benasc, com el grup es va estirant. Jo vaig tranquil, buscant el meu ritme i sabent que la cursa és molt llarga. Tot i així, en aquest primers quilometres, un terreny favorable per mi, en pujada però rodadors, vaig avançant gent sense massa dificultat.
Poc després de passar el primer control i la zona d'acampada de Senarta, cap al quilometre 8, m'arriba la primera crisis. És més una crisis mental que física, ja que no vaig malament de ritme i m'avança molt poca gent, però haig de caminar en algunes pujades, em sento incomode i per acabar-ho de rematar em fa força mal el soli de la cama esquerra. La pujada asfaltada fins als Baños i el camí pedregós que en surt es fan durs, pesats i llargs!
Em recol·loco mentalment i em recordo els objectius que tenia quan he començat a córrer: disfrutar i no patir massa! De mica en mica em vaig refent i començo a córrer de nou en alguns trams plans del corriol que se segueix camí cap a l'Hospital. Ara ja l'únic problema és físic: el dolor al soli fa que em molesti molt quan corro i quasi no puc més que trotar.
A l'arribar a l'Hospital, cap al quilometre 15, em trobo amb la colla que m'anima. Faig bona cara, no es qüestió d'espantar-los però li comento al Bigordà que em fa mal al soli; ell em suggereix que em prengui una iboprufén que porto a la motxilla. Aquest és el punt clau de la cursa!
Aprofito el tros pla de camí abans d'iniciar la pujada que porta cap a la Renclusa i em prenc l'iboprufén i un gel. Aquest suplement energètic i el fet que em planto al peu de la pujada al Port de la Picada, corriol on és impossible córrer i només es pot caminar, fa que el dolor vagi desapareixent de forma progressiva.
A l'inici de la pujada em centro en buscar un ritme constant i regular però còmode, m'ajunto a una colla que van 3 o 4 en fila índia. Al cap d'una estona de pujar em vaig trobant bé i decideixo avançar als corredors que tinc davant i seguir pujant a un ritme còmode, però meu. Vaig avançant corredors i intueixo que, per l'estona que porto pujant, ja no pot quedar gaire per arribar a mitja cursa, a dalt el coll de La Picada. M'ho confirma el fet de que em començo a creuar amb els primers corredors que ja han iniciat el retorn, la baixada, cap a Benasc.
Mentalment compto entre 50 i 60 els corredors amb que m'he creuat abans d'arribar a dalt al coll. Intueixo que estic fent una bona cursa i m'animo. Un cop a dalt,aprofito per beure un glop ben llarg de l'Isostar calent que porto a la motxilla i per menjar mitja barreta energètica. El cel esta tapat però no fa ni vent ni fred.
Començo a baixar per mateix camí per on he pujat. Em trobo bé, àgil, lleuger i còmode. Ens anem saludant i donant ànims mútuament amb els corredors que encara estan pujant, entre ells el Fortu, que ho fa amb bona cara i alegria.
Ràpidament em planto un altre cop a l'Hospital, on em retrobo la colla i em torno a prendre un gel i un iboprufén, aquest cop més per precaució, efecte placebo, que perquè noti que ho necessito.
A partir d'aquest punt, el Xavi m'acompanya en el recorregut. Arribem de nou als Baños després de superar amb cert patiment els corriols pedregosos, de pujada i baixada, que hi arriben. A partir d'aquí, ja per pistes més amples i bones augmentem el ritme, tenint encara forces a les cames, fins a creuar la línia d'arribada, al bell mig de Benasc, plena de gent i de tota la colla, que animen efusivament a tots els corredors que anem arribant.
Estic content sobretot per la forma en que he acabat la marató, anant de menys a més, he disfrutat i ho he passat bé i a la vegada també també pel temps final que he fet, 5h12m35s. L'endemà al matí, al mirar les classificacions, encara tinc una altra sorpresa positiva afegida que és veure que he quedat 36é de la classificació general
divendres, 15 de juliol del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)